dijous, 28 de setembre de 2017

Les carasses de Palamós: simbologia i significat

Carassa de la premsa d'oli del Castellet de Palamós
La carassa és una representació esculpida d’un cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les llindes de portes, portals, cantonades, fonts, trulls i altres elements arquitectònics. Antigament, aquestes efígies tenien el seu lloc a l’espai religiós, a l’interior del temple. Eren figures col·locades sota l’orgue de les esglésies i l’organista mateix les feia bellugar i treia llaminadures per les seves boques. Amb el pas del temps van acabar envaint l’àmbit urbà, es van incorporar a l’espai públic adoptant una significació més profana. La representació de carasses ha estat una tradició molt arrelada a Catalunya fins ben entrat el segle XX. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer arreu, a Palamós encara n’han perdurat uns quants exemples de diversa tipologia. En aquest breu estudi em proposo referenciar-les i tractar d’aportar algunes interpretacions sobre la seva possible funció i significació. Article: Gabriel Martín Roig. Les carasses de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 57, 2017, pàg. 66-71. Llegir article en PDF

dijous, 29 de juny de 2017

Assentaments d'època romana a Palamós i a Vall-llobrega

Gravat que representa l'activitat d'un port romà
La presència romana a l’Empordà es va iniciar l’any 195 aC., amb motiu del desembarcament de les tropes de Marc Porci Cató a Empúries que venien a apaivagar una gran revolta dels ibers indigets. Tot i que, en un primer moment, els romans nouvinguts van conviure amb les comunitats d’ibers, a poc a poc es va anar imposant un nou sistema socioeconòmic adaptat als seus interessos. Amb el territori pacificat i sotmès a l’albiri de Roma, les terres fèrtils de l’Empordà van atraure colons itàlics que es van establir a la badia de Palamós i a les seves immediacions. Amb ells van arribar noves concepcions agrícoles que van suposar l’eclipsi dels antics opidum dels ibers que hi havia al territori. En el següent article s'analitzen les restes que han perdurat de la presència romana a Palamós i a Vall-llobrega. Article: Gabriel Martín Roig. Assentaments i establiments d’època romana a Palamós i a Vall-llobrega. Revista del Baix Empordà, núm. 56, pàgs.34-42. Llegir article en PDF

dimarts, 21 de març de 2017

La misteriosa pedra de Fondils a Calonge

La pedra de Fondils de Calonge
Es troba en el paratge dels Vinyers, a poques passes del mas Eugeni. Es tracta d’un aflorament de granit treballat que mostra una curiosa cavitat quadrangular realitzada amb amplis canals i rebaixos. Del bell mig d’aquesta emergeixen un conjunt de quatre formes circulars curosament delimitades. Alguns hi ha volgut veure una llosa de sacrificis de la més remota antiguitat, altres hi han cregut veure la base d’una premsa de vi o d’oli romana i els amants de l’esoterisme ho han associat a una taula ritual vinculada amb els cultes practicats pels primers cristians de la comarca. Després d’haver exposat aquest variat llegendari arriba el moment de posar-hi seny i desvetllar-ne el significat, la seva funció real i conèixer en quines circumstàncies històriques i cronològiques es va tallar aquesta controvertida roca granítica. Article: Gabriel Martín Roig. La misteriosa pedra de Fondils de Calonge. Revista del Baix Empordà, núm. 55, pàgs.88-92. Llegir article en PDF