divendres, 20 de desembre del 2013

L'enterrament accidentat d'Antoni Casademont: conflictes, baralles i desavinences entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII

L'enterrament d'Antoni Casamont va provocar una forta
disputa entre els capellans de Santa Maria de Palamós
i els frares agustins del convent.
El turbulent i accidentat enterrament d’Antoni Casademont, un modest sabater de Palamós, va encendre la guspira d’un conflicte latent durant decennis entre els capellans de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós i els frares agustins del convent de Nostra Senyora de Gràcia. L’abundant documentació que hi ha l’Arxiu Municipal de Palamós complementada amb altra de procedència diversa, permeten reconstruir els fets de manera fidel, exposar els motius de les desavinences, les disputes que van viure els habitants de la vila que anaven a favor d’uns i d’altres i detallar els costums i els rituals d’enterrament dels parroquians i dels frares de Palamós a final del segle XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. L’Afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII. Institut d’Estudis del Baix Empordà, volum 31, Sant Feliu de Guíxols, 2012, pàgs. 103-130. Llegir l'article en PDF

diumenge, 15 de desembre del 2013

L'atac de la fragata britànica Hydra al port de Sa Tuna de Begur, 1807.

La fragata Hydra al port de Begur. Pintura de l'escola anglesa
del segle XIX (National Maritime Museum de Greenwich).
L’any 1778, diverses disposicions de Carles III, van culminar amb el decret que permetia als catalans comerciar directament amb les colònies americanes, acabant així amb el secular monopoli de la Casa de Contratación de Sevilla. Però el gran increment de tràfic marítim que això va suposar per als ports catalans va coincidir amb una época de males relacions entre la corona espanyola i la Gran Bretanya que va derivar en continuats conflictes polítics i enfrontaments bèl·lics. Durant aquestes dècades els ports del nostre litoral van deixar de ser un lloc segur per a les embarcacions catalanes i franceses que vorejaven la costa. Les naus angleses tenien la valentia de perseguir les embarcacions fins a l’interior de les rades, plantant cara al foc de les defenses portuàries. L’atac de 1807 al port de Sa Tuna deBegur, n’és un exemple esclaridor i ben documentat per tal d’entendre fins on era capaç d’arribar l’empeny d’una fragata britànica en la persecució i captura de tres naus corsàries. Article: Gabriel Martín Roig. L’atac de la fragata britànica “Hydra” al port de Sa Tuna de Begur, l’any 1807. Revista del Baix Empordà, núm. 42, 2013, pàgs. 59-63. Llegir l'article en PDF