dimecres, 22 de desembre del 2010

Els ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols pintats a finals del segle XVIII


El port de Palamós pintat per Mariano
 Ramón Sánchez al segle XVIII.
L’objecte d’aquest estudi és donar a conèixer dues pintures inèdites per la historiografia local. Dos olis que pertanyen als fons de Patrimonio Nacional i que representen els ports de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols pintats per Mariano Ramón Sánchez (1740-1822), pintor de la cort de Carles III. El seu interès radica en que son un testimoni fidel de l’activitat portuària d’aquestes dues viles empordaneses cap el 1787; reconeixibles en els seus més petits detalls, sense cap fantasia ni idealització, recreades en el llenç mitjançant una atenta observació. Article: Gabriel Martin Roig. Dues pintures inèdites dels ports de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols, Revista del Baix Empordà, num 28,  març-juny 2010, pàgs. 112-117. Llegir article PDF

Les batalles de Palamós de 1810: uns episodis de la Guerra del Francès a l'Empordà

Combat entre les tropes franceses i
les angleses davant del convent
dels Agustins.
Aquest any 2010 es compleixen 200 anys d’uns episodis armats que han passat desapercebuts per la majoria de historiadors locals. Si bé ja s’han escrit alguns articles, força ben documentats, de la presa de Begur del 10 de setembre de 1810 per les forces britàniques, fins el dia d’avui encara no ha vist la llum cap estudi complert que expliqués i analitzés les accions de les tropes anglo-espanyoles a Palamós i a Calonge en el marc de la guerra del Francès. Un fet estrany si es te en compte que els medis i les forces emprades foren molt superiors que les que intervingueren a Begur. En qualsevol cas, que  sigui el present article el primer. Article: Gabriel Martín Roig. Les batalles de Palamós de 1810: l'assalt anglo-espanyol i la desfeta de santa Llúcia, Revista del Baix Empordà, núm 30, setembre-desembre 2010, pàgs 82-93. Llegir article PDF 

dimarts, 21 de desembre del 2010

Llegendes de gegants, pervivència d'aquests essers en el llegendari empordanès

 
Antiga configuració de les pedres
 del gegant de Sa Punta.
Es pot considerar el gegant com la magnificació d'un personatge, un esser d'aparença humana que es caracteritzava per tenir una complexió corporal desmesurada, capaç d'imposar un gran respecte i temor als antics habitants empordanesos. El record d'aquests essers fantàstics encara perdura en la nostra comarca sobretot en llocs con Palamós o Sant Feliu de Guíxols. Les nostres tradicions i el llegendari popular sovint relaciona la seva existència amb dos molòlits emblemàtics: La pedra del Gegant de la Punta del Molí de Palamós i Pedralta, en els límits del terme de Sant Feliu. Amdues roques criden l'atenció per la seva singularitat i per tractar-se de pedes basculants. Article: Gabriel Martín Roig. Pervivència dels gegants en el llegendari empordanès, Revista del Baix Empordà, num 30, octubre-desembre 2010, pàgs. 5-10. Llegir article PDF

divendres, 17 de desembre del 2010

Pere de Gomar de Bellpuig, procurador del comte de Palamós, 1701-1729

Escut dels Dalmasses a la capella
de la casa dels Gomar a Vila-sana.
Amb aquest breu estudi es pretén esbossar un retrat de Pere de Gomar i Tarroja, un modest candeler de Bellpuig que entre 1701 i 1729 va ser procurador general de les propietats que el comte de Palamós, el duc de Sessa, tenia en el Principat. Un personatge modest amb aspiracions de noblesa que va viure temps convulsos; implicat en la lluita entre austracistes i borbònics per la successió del tron d'Espanya, va patir l'empresonament, el segrest dels dominis de Palamós i Calonge (al seu càrrec), saquejos, represàlies contra les seves propietats, fins que finalment fou destituït de les seves funcions de procurador per certes discrepàncies amb el passament de comtes. En aquest article ens interessem pels aspectes inèdits de la seva biografia però sobretot per la relació que aquest personatge mantenia amb els dominis empordanesos del duc de Sessa: el comtat de Palamós i la baronia de Calonge. Article: Gabriel Martín Roig. Pere de Gomar de Bellpuig, procurador general del duc de Sessa, 1701-1729. Quaderns del Pregoner d'Urgell, núm. 23, 2010, pàgs. 3-20. Llegir article PDF

Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós

El Sant Crist de Palamós en un goig
del segle XVIII
Fins abans de l'any 1936 la capella fonda de l'església de Santa Maria de Palamós allotjava la imatge miraculosa del Sant Crist. Es tractava d'una talla gòtica de fusta, amb un origen llegendari, que va viure uns curiosos episodis miraculosos cap els anys 1679 i 1680: de la imatge començaren a brollar gotes sanguinolentes que exaltaren la devoció dels parroquians. Aquests fets varen ser recollits per Salvi Pevingut, rector de la parròquia entre 1678-1693.  El següent article és una reconstrucció dels fets que s'ha pogut fer gràcies a les anotacions cuidadoses d'aquest rector en el seu LLibre de Notes, que per altra banda s'ha convertit en una interessant crònica per conèixer la vida cotididiana de Palamós a finals del segleXVII. Article: Gabriel Martín Roig. Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós, Revista del Baix Empordà, num. 29, juny-setembre 2010, pàgs. 44-49. Llegir article PDF

dijous, 16 de desembre del 2010

Les primeres empreses exportadores de suro de Palamós i Sant Feliu de Guíxols (1750-1760)

Procés de fabricació de taps de suro
en un dibuix de finals del segle XVIII.
L'article pretén una sucinta descripció de l'aparició de les primeres xarxes comercials i companyies dedicades a la comercialització del suro a mitjans del segle XVIII, més precisament entre els anys 1750-1760. S'hi descriuen algunes particularitats de les infraestructures portuàries, l'arribada del primers tapers francesos i la formació de les principals empreses exportadores de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós, amb una breu exposició de l'entramat de relacions comercials que s'estableix en aquesta fase primigènia del desenvolupament de la industria tapera al Baix Empordà. Article: Gabriel Martín Roig. Origen de les empreses exportadores de suro de Sant Feliu i de Palamós,1750-1760. Revista del Baix Empordà, num. 28, març-juny del 2010, pàgs. 18-28. Llegir article en PDF

Els Illas, una nissaga d'escultors de Blanes del segle XVIII

Fotografia antiga del Retaule de Sant
Elm de Lloret de Mar fet per Joan Illas.
El següent article pretén aportar documentació inèdita al coneixement dels Illas, una família d'escultors originària de la vila de Blanes, a la qual fins avui no s'havia dedicat cap estudi monogràfic que donés a conèixer la seva activitat i alguns dels seus retaules que van fer a Palamós, Lloret de Mar i Blanes. La revisió dels llibres sacramentals de Blanes i de les confraries de les parroquials dels municipis esmentats ens permet fer un breu seguiment de les seves obres i aportar algunes pinzellades del seu estil. El text es complementa amb interessants fotografies, alguna d'elles inèdita, que ens permeten descobrir la seva obra retaulística i altres treballs fets amb pedra per l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Article: Gabriel Martín Roig. Els Illas, una nissaga d'escultors blanencs del segle XVIII, Revista Blanda, núm. 12, 2009, pàgs. 50-61Llegir article PDF

dimecres, 15 de desembre del 2010

El cors a l'Empordà durant la Guerra del Francès 1808-1815

Navili corsari francès de finals
del segle XVIII.
Poc abans de la invasió francesa de 1808 la costa catalana era un espai de perill constant, les veles dels corsaris amenaçaven les rutes marítimes. La bel.ligerància quasi permanent contra Anglaterra o França va propiciar que molts vaixells de Cadaqués, Roses, Palamós i Sant Feliu de Guíxols sol.licitessin llicències de cors. Els corsaris locals neutralitzaven incursions enemigues i protegien el comerç de cabotatge. Durant l'ocupació francesa canviaren les tornes i els ports de Roses i Palamós es convertiren en caus de corsaris francesos. El present article recull aquells fets i vicissituts que succeïren davant la nostra costa, protagonitzades per corsaris tant empordanesos com foranis. Article: Gabriel Martín Roig. El Cors a l'Empordà durant la Guerra del Francès, Revisa del Baix Empordà, num 29, juny-setembre 2010, pàgs. 10-22.  Llegir article PDF

La portalada gòtica de llevant de Santa Maria de Palamós

Portalada de Llevant de Santa Maria
de Palamós, segle XVI.
Al mur de llevant de l'església parroquial de Santa Maria de Palamós es troba una magnifica portalada gòtica realitzada a principis del segle XVI per Tomàs Barça, mestre i picapedrer occità, documentat a Catalunya entre 1514 i 1547, autor de projectes tant rellevants com l'Estudi General de Barcelona (Antiga Universitat), una part del palau de la Generalitat o l'església del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. La vàlua d’aquesta portalada ha passat sovint desapercebuda pels palamosins, per estudiosos d'arreu i a la que mai s'hi ha dedicat cap article o estudi monogràfic. Doncs bé, que sigui aquest el primer. Article: Gabriel Martín i Joan Yeguas. La portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 27, desembre 2009-març 2010, pàgs, 20-25. Llegir article PDF

Els barons de Bellpuig i la capella del Sant Crist de Palamós (1766-70)

Cúpula de la capella del Sant Crist.
Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila. Per a saber-ne més, veure l'article: Gabriel Martín Roig. Els Barons de Bellpuig i la revifalla de Palamós al segle XVIII: la capella del Sant Crist (1766-1770), Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15. Llegir article PDF